|
ASSENTIR, verbe |
[T-L : assentir2 ; GD : assentir2 ; GDC : asentir2 ; FEW XI, 470a, 471b : sentire ; TLF : III, 679a : assentir2] |
I. - | Empl. trans. |
A. - | Empl. trans. dir. |
| 1. | CHASSE [D'un animal] |
| 2. | [D'une pers.] |
B. - | Empl. trans. indir. CHASSE |
II. - | Inf. subst. L'assentir (d'un animal) "La faculté de flairer un animal" |
DMF 2020 - Synthèse |
Pierre Cromer |
|
|