|
SOUCIRE, verbe |
[GD : soucire ; FEW XVII, 269b : *sultja] |
Empl. trans. "Corrompre" : Tabefacere : soucire ([Abavus IV, R., c.1350, 491]). |
Rem. Cf. Abavus III, R., c.1300-1350, 222 : Tabescere : soucier. |
| - | Part. passé en empl. adj. "Corrompu" : Tabidus : souci ([Abavus IV, R., c.1350, 491]). |
DMF 2020 - Lexique complémentaire 2007 |
Pierre Cromer |
|
|